Entrada Destacada

Presentació del llibre "Pseudohistòria contra Catalunya"

Què es pretén amb el llibre  Pseudohistòria contra Catalunya. De l'espanyolisme a la Nova Història ? És cert que Catalunya no va...

dilluns, 27 de gener de 2020

Presentació del llibre "Pseudohistòria contra Catalunya"

Què es pretén amb el llibre Pseudohistòria contra Catalunya. De l'espanyolisme a la Nova Història?


És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems d’aquells que es deriven del cànon històric del nacionalisme espanyol. D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història.

En aquest llibre, els autors Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Amb aquest llibre col·lectiu, per tant, es pretén posar fi a les manipulacions realitzades per part de gent que sovint no tenen la més mínima preparació com a historiadors, i posar al lloc que pertoca obres que corquen intencionadament la història de la Catalunya de les èpoques medieval i moderna, però que, malauradament, ocupen els prestatges de la secció d’"història" de les nostres biblioteques públiques quan haurien de ser als de "ficció".

Amb arguments clars i contrastables, de manera documentada, aquest estudi destapa una xacra per a la societat com és la pseudohistòria (o falsa història), tot refutant metòdicament els principals mantres dels autors pseudohistòrics, alhora que s'analitzen els canals de distribució i les raons per les quals les seves teories, sovint ben estrafolàries, han tingut força prèdica entre alguns sectors de la societat, un fet que els ha ajudat a trobar mitjans de difusió disposats a cedir-los un altaveu mediàtic. 

La història, com a disciplina científica que és, no ha estat prou explicada ni divulgada. Els coneixements que es tenen actualment sobre molts temes i l'evolució que ha tingut la disciplina han seguit un camí divergent al del coneixement mitjà del conjunt de la societat, que en bona part segueix ancorada en tòpics o doctrines de règims autoritaris passats, o en els millors de casos se segueixen reproduint conceptes i estereotips completament superats per la ciència històrica. 

Aquesta situació ha esdevingut un camp abonat per als autors pseudohistòrics, que han fet servir mètodes acientífics, com el cherry picking que s'explica al llibre, i tècniques com el foment de tòpics xovinistes o l'apel·lació constant a reeixides conspiracions i conxorxes a gran escala que els poders fàctics haurien organitzat per tal d’evitar que la societat conegui la veritat. De fet, les teories de les conspiracions, o idea de la  prova indemostrable, és la base de qualsevol pseudohistòria.

Les teories de l'Institut Nova Història, així com les de la pseudohistòria nacionalista espanyola anticatalana, tenen molt en comú i de fet es retroalimenten. Només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos. Per això era ja imperant que es posessin les coses a lloc. La pseudohistòria no és una banalitat, no s'hi val deixar-los fer; cal fer entendre que la racionalitat i l'objectivitat en la història existeixen i que la història no és un cau d'opinions. La manipulació del nostre passat no és un joc. Per demostrar que la pseudohistòria és perillosa només cal recordar els casos dels Protocols dels savis de Sió antisemites de la Rússia tsarista o les dèries nazis amb els aris i la seva parafernàlia medievalitzant.


Pots llegir l'índex i la introducció signada per tots els autors